Blog Post

News > Muxsa Aru > Viviana Gonzales: Mistuñ punku

Viviana Gonzales: Mistuñ punku

Autora: Viviana Gonzales 
Traducción al aymara: Calixta Choque Churata

Mistuñ punku

Chhijllañayatwa pä punkuta ukatxa 
anatxaktwa naypinpi amuki. 
Luis Bravo

Waxt’jaña jatharu ukapiy quqa taypi

Mä imillita panqarar uñtata

Jayp’u wayrampi katuta,

Saranawa maranaka jichha jiqhatañataki

Jan kuna samkani.

¿kunamsa jakaxä arumanthi qhantatixä kunarsatix jan akankxatatï?

Imillaxa jiwata quta amparaxäna

Qatatinawa azul chixi urunaka,

Uywa waraririru tukuta kunarsatix jiwki

Kawkinkitix curpunakapa ukatpacha.

Ukawa uñasi órganos tukusiskiri,

Mä aru maykiri qhipha munasiña.

Nayawa ämta allsuña sapa uru uka urasaru,

Curpupaxa nayana uraxampiwa,

Jan uñjiri nayrapwa jist’ari

Ukatxa mä thuqta

Uñsti sustjawita

Qhantaytwa willjta

Taqi jupataki, nätaki.

Janira purkipana uka jan aparaña ñanqhaxa

Uka araxa jaqixa litranaka art’ani

Tataxana apillidupa. Uka jiwata imilla

Amparaxäna (¡Sartma ukatxa sarma, Lázaro!)

Aptawiyaniwa mä cafiya abrigu khayana

Khawkha k’uchuntix sillaki.

Añthapisiwa utuñuta mä jayp’u.

Qhantatiru janiwa kutkäti.       

Puerta de Salida

Tenía que elegir entre dos muertes y me entretuve
jugando a los naipes en silencio.
Luis Bravo

Ofrendar a la semilla que es bosque
una niña como un capullo
sostenida por el viento de la tarde,
surcar el espacio de los años para encontrarla hoy
huérfana de visiones.

¿Cómo voy a habitar el alba mañana cuando ya no esté?

La niña muerta en la palma de mi mano
arrastra el azul grisáceo de los días,
se convierte en un bramar de bestias que convulsionan
desde el espacio de sus cuerpos.
Es la imagen de órganos en ruinas,
una voz susurrando la última petición de afecto.

Yo decido desenterrarla diariamente a la misma hora,
su cuerpo tiene la latitud de mis horas,
abre sus ojos que no ven
y como un impulso
que nace desde el espanto
enciendo el amanecer
para toda ella, para mi.

Antes de la presencia inevitable de la tormenta,
el Hombre de arriba deletreará
mi apellido paterno. La niña muerta
desde mi mano                                    (¡Levántate y anda, Lázaro!)
recogerá un abrigo marrón                                 allá
sobre el ángulo donde reposa la silla. 

Vestiré de otoño una tarde.

Al alba
no volveré.
error

Te gusta lo que ves?, suscribete a nuestras redes para mantenerte siempre informado

YouTube
Instagram
WhatsApp
Verificado por MonsterInsights